Metformina: ¿quan i com cal prendre-la? - Mis vídeos de salud

Metformina: ¿quan i com cal prendre-la?

Loading the player...

La metformina és el fàrmac de primera elecció per al tractament de la diabetis tipus 2 en adults, quan les modificacions en els estils de vida (dieta i exercici) no són suficients per al control de la glucèmia.

¿Com actua la metformina?

Aquest medicament antidiabètic disminueix els nivells en sang de glucosa, tant basals -durant el repòs i el dejuni- com els que s’assoleixen després dels àpats. Actua reduint i retardant la quantitat de glucosa que s’absorbeix dels aliments a nivell intestinal. També rebaixa la quantitat de glucosa que produeix el fetge i afavoreix el seu emmagatzematge com glucogen. Així mateix, augmenta la sensibilitat muscular i dels teixits perifèrics a la insulina, incrementant la captació i utilització de glucosa, tal com explica Núria Casamitjana, responsable del Centre d’Informació del Medicament (CIM) del Col·legi Oficial de Farmacèutics (COF) de Barcelona.

Seria més antihiperglucemiante que hipoglucemiant. De fet, segons diu Flora López Simarro, coordinadora del Grup de Treball de Diabetis de la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària (Semergen), “no afecta la secreció d’insulina pel pàncrees, pel que és un fàrmac que no presenta per si mateix risc d’hipoglucèmies “.

Un altre ús de metformina, fora de fitxa tècnica, és en dones amb problemes d’esterilitat per ovaris poliquístics, ja que millora l’ovulació i la fertilitat.

Com cal prendre aquest antidiabètic?

Aquest fàrmac es pot utilitzar sol o en combinació amb altres antidiabètics orals o amb insulina.

La dosi inicial habitual és de 500 mg o 850 mg de metformina 2 o 3 vegades al dia, juntament amb els àpats o després d’aquestes. Al cap de 10 o 15 dies, la posologia s’ha d’ajustar en funció dels nivells de glucosa en sang. Sobre això, López Simarro comenta que “es recomana iniciar el tractament amb la meitat d’un comprimit amb el sopar i, posteriorment, anar augmentat la dosi segons la tolerància, fins a aconseguir la pauta més habitual, que són dos comprimits al dia”.

En pacients d’edat avançada, donat el possible deteriorament de la funció renal, la dosi de metformina s’ajustarà segons aquesta condició. Per això, serà necessari realitzar les corresponents avaluacions de forma periòdica.

Quins efectes secundaris té la metformina i quant duren?

A l’inici del tractament amb metformina amb freqüència apareixen efectes secundaris gastrointestinals, com les nàusees, vòmits, diarrea, dolor abdominal i pèrdua de gana. No obstant això, aquestes molèsties es resolen espontàniament en la majoria dels casos. També poden aparèixer alteracions del gust.

Les persones tractades durant molt de temps amb metformina poden presentar una reducció en l’absorció de vitamina B12, el que produeix nivells baixos en sang de la mateixa i major risc d’anèmia, segons informa López Simarro.

La complicació més greu, tot i que és molt rara, és l’acidosi làctica. Es presenta, sobretot, en persones que tenen insuficiència renal greu. S’ha de sospitar davant la presència d’algunes molèsties inespecífiques com ara dificultat respiratòria, dolor abdominal, rampes musculars, astènia i hipotèrmia, que finalment poden conduir a una situació de coma.

Quins són els errors més freqüents a l’utilitzar-la?

   No iniciar el fàrmac a dosis baixes per disminuir els efectes secundaris.

   No tenir en compte la funció renal del pacient a l’inici del tractament i posteriorment al llarg de l’evolució de la diabetis, per anar ajustant la dosi de metformina en funció del deteriorament renal.

   No suspendre el fàrmac temporalment en certes situacions, com la cirurgia i l’ús de contrastos iodats.

   Pensar que amb la metformina ja es controla la malaltia i descuidar dieta i exercici.

Precaucions d’ús

La metformina s’ha de suspendre en el moment de la cirurgia amb anestèsia general, espinal o epidural. El tractament es pot reprendre passades 48 hores des de la cirurgia o després de tornar a la ingesta oral, sempre que s’hagi reavaluat prèviament la funció renal, segons detalla la coordinadora del Grup de Treball de Diabetis de Semergen.

En exploracions radiològiques que precisin contrastos iodats endovenosos, l’administració de metformina s’ha d’interrompre abans o en el moment de la prova i no s’ha de reprendre fins passades almenys 48 hores, sempre que s’hagi reavaluat la funció del ronyó.

Tot i ser un fàrmac que no produeix hipoglucèmies a l’utilitzar-se en monoteràpia, si es pren associat a altres fàrmacs hipoglucemiants pot produir hipoglucèmia (insulines o sulfonilurees).

Interaccions a tenir en compte

Els anticonceptius orals poden empitjorar el metabolisme glucémic i fer que els antidiabètics siguin menys efectius, precisant el reajustament en la dosi dels mateixos.

També cal tenir precaució amb l’ús de medicaments que puguin augmentar o disminuir els nivells de glucosa en sang, com els glucocorticoides. En aquests casos cal ajustar la posologia de l’antidiabètic durant la teràpia amb l’altre medicament i una altra vegada després de la seva suspensió.

Altres interaccions a tenir en compte són els fàrmacs que poden empitjorar la funció renal: antiinflamatoris, alguns antihipertensius i la utilització de contrastos iodats per la realització d’exploracions radiològiques. Totes aquestes situacions farien augmentar els nivells de metformina en sang i el risc de patir acidosi láctica.

La última advertència, però no per això menys important, és que durant el tractament amb metformina s’ha d’evitar el consum d’alcohol, ja que la intoxicació alcohòlica està associada amb un major risc d’acidosi làctica, especialment en cas de dejuni, desnutrició o insuficiència hepàtica.

 

Facebook Comments
Acerca de Míriam Guasch 107 Articles
Licenciada en Farmacia por la Universidad de Barcelona (UB) y una gran apasionada de la fitoterapia y la salud. Para cualquier duda podéis escribir a monfarma90@gmail.com e intentaré responder lo antes posible.
A %d blogueros les gusta esto: